Els altres dos sistemes que dona la GIEC són els següents:

a. Criteri tradicional: distingeix per i per a

Es fa servir la preposició per quan la subordinada final que introdueix depèn d'un verb que indica una acció atribuïda a un agent: L'Amadeu treballa moltes hores per poder pagar-se els estudis; en canvi, per a apareix quan la subordinada final que introdueix depèn d'un adjectiu, d'un nom o d'un verb que no és d'acció: Necessita diners per a poder pagar-se els estudis.

b. Sempre per a davant d'infinitiu final

D'acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions: el valencià, el tortosí i els parlars més occidentals del nord-occidental: L'Amadeu treballa moltes hores per a poder pagar-se els estudis, Necessita diners per a poder pagar-se els estudis. Cal recordar, però, que hi ha verbs que porten complements de règim introduïts per per, també davant d'infinitiu: Va optar per no presentar-se.

Accediu a la GEIEC per consultar l'ús de per i per a davant d'infinitiu.